La ploma llisca, plorant de dins, 
mentre la seva reguera 
humiteja el jaç que espera, 
àvid de bressolar nadons de tinta.

L'aire, impacient, 
contempla des del seu zenit 
aquest part literari. 
Tot d'una els fa adults! 
I els veus immòbils, 
perduda tota frescor inicial.

Desvalgudes criatures, 
pacients,  
mentre arriben noves baldes  
que enllacin mots, 
presagi d'idees 
que bastiran  
sanglots i anhels de persones.