Que no eren tan solament els cossos
allò que jo estimava, hi havia una altra cosa,
almenys en aquells més volguts, alguna cosa
a més de la línia perfecta o el somriure, tan bells.
Sí, certament eren molt bells els cossos
aquells que vaig amar, en tantes nits,
molt més que a mi mateix, molt més que a tot.
Però no eren solament bells i amables els cossos.
Hi havia una altra cosa, ¡tan estimada! en ells.