I

Vent i pluja dansen,
dansen pels camps grisos.
Els camins s'amaguen,
els arbres s'inclinen.

La pluja du al pit
l'estel de la tarda,
anell de fred viu
i faldilla llarga.

El vent porta fils
de cel a la cara,
sand'alies de vidre
i mar a la barba.

Suaument vacil.la
la pluja cansada.
Però el vent enfila
devers la muntanya.

Ha caigut la nit.
Els camins viatgen.
El silenci fila
en totes les branques.

I mentre el vent crida
dalt de la muntanya,
la pluja tranquil.la
s'adorm amb agulles
de lluna a la galta...

II

Arbre ajagut
sobre l'aigua.
No sap plorar.
Ombra llarga.
Ah!

Cel. Avingudes
folles d'àngels.
Cau, cau la nit
a ta boca.
Oh!

III

El roser de l'alba
creix contra un mur negre.
Olairà!
L'àngel de la llum
alça les mans blanques.
Olairí!

El mur s'ha esvaït,
s'han obert les roses.
Olairà!
L'àngel de la llum
té la testa roja.
Olairí!

IV

El matí s'esquinça
en els alts penells,
l'hora va vestida
de lilàs i ocells.

     El matí s'esquinça
     en els alts penells.

El taronger mira
amb sos ulls daurats
les veles encintes
dels llaguts varats.

     El taronger mira
     amb sos ulls daurats.

Segador marí 
de la dalla immensa,
talla per a mi
la més alta vela.

     Segador marí
     de la dalla immensa.