''No masteguis llorer ni t'enfitis d'atzur. 
Si vols cantar l'arrel, oblida't del fruit pur. 
Enllà del foc comença l'eternitat desperta...''

16
/67
A mi

I escolta sempre l'àngel...  
   Sigues l'obert camí 
que et meni a tu mateix, des de l'ésser a la faula. 
Mira el riu de la nit: mor a la teva taula 
amb remor de ciutat i enyorança de pi.

És l'hora que pel cel passen les lentes relles. 
Arma't! I que el teu somni, fet harmoniós cant, 
tot ressoni amb el ritme del teu cor bategant. 
Aixeca el feixuc rostre a les finals estrelles.

Posa a la teva sang immenses veles d'or 
i fes que la teva ànima sigui tempesta i port. 
Deixa sempre, a tot vent, l'obscura porta oberta.

No masteguis llorer ni t'enfitis d'atzur. 
Si vols cantar l'arrel, oblida't del fruit pur. 
Enllà del foc comença l'eternitat desperta...

    Novembre, 1945

AGUSTí BARTRA
L'arbre de foc, 1946