I escolta sempre l'àngel...  
   Sigues l'obert camí 
que et meni a tu mateix, des de l'ésser a la faula. 
Mira el riu de la nit: mor a la teva taula 
amb remor de ciutat i enyorança de pi.

És l'hora que pel cel passen les lentes relles. 
Arma't! I que el teu somni, fet harmoniós cant, 
tot ressoni amb el ritme del teu cor bategant. 
Aixeca el feixuc rostre a les finals estrelles.

Posa a la teva sang immenses veles d'or 
i fes que la teva ànima sigui tempesta i port. 
Deixa sempre, a tot vent, l'obscura porta oberta.

No masteguis llorer ni t'enfitis d'atzur. 
Si vols cantar l'arrel, oblida't del fruit pur. 
Enllà del foc comença l'eternitat desperta...

    Novembre, 1945