V

Dir la brusca sorpresa d'un record de gavina.
Naufragar dolçament en sensibles esculls
de temps i llunyania. Quina claror llatina
celebra i canta el déu que dormia als meus ulls!

Rialla de la vela: àmfora en blava testa!
Oh, les trenes salines esbadiant-se al pit
immòbil de la terra vestida de ginesta!
Als llavis de l'escuma mor i neix l'infinit.

Espera del meu ésser, com roca extasiada
per un somni futur de proa il.luminada
que calmarà el murmuri innúmer de l'atzar.

Oh, la sirga diàfana dins l'abís de tenebra,
l'assalt de l'ona tèbia que s'enduu tot el gebre!
Dir que en mi vetlla el cor profund del mar, del mar...