Veu renéixer les línies 
dels cossos, a l'albada. 
L'univers, que té forma 
d'humà i que s'estructura 
barrocament, s'explica 
millor dins els seus ulls 
negres. L'espai d'un foli 
li fa de tornaveu: 
"La vida no és un plàcid 
efluvi ni hi ha treva 
enlloc pels insubmissos. 
Però el vent juga net 
i galopa amb els vostres 
destins. No tengueu por."