ANTONI VIDAL FERRANDO
(1945-)

Poeta i narrador de Santanyí. 

L'obra poètica de Vidal Ferrano parteix de la identitat illenca per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Rebé el mestratge de Blai Bonet i Bernat Vidal Tomàs, escriptors del seu poble.

Dels seus llibres podem destacar Calvari (1992), El batec de les pedres (1995), Cap de cantó (2004), Gebre als vidres (2012) i Aigües desprotegides (2018). Els últims anys han vist la llum diverses antologies poètiques, entre elles El jardí de les delícies (2005), en edició bilingüe català-castellà, i A cops de ferro i àlgebra (2005).

El 2008 es publicà tota la seva poesia en un sol volum, Allà on crema l'herba: Obra poètica (1986-2007). Igualment, l'any 2012 hi tornà amb Gebre als vidres. El 2018 publicà Aigües desprotegides.

Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la i L'illa dels dòlmens (2007), premi de la crítica Serra d'Or. Cal destacar també el seu dietari Amors i laberints (2010). La seva narració més recent és La ciutat de ningú (2016). 

Ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Cavall Verd - Josep Ma. Llompart de la crítica (1993), i la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d'altres.

El 2017 l’Ajuntament de Santanyí va crear el Premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Antoni Vidal Ferrando) per X. R. Trigo.