A Maria Dolors Canals

Mira i recorda. Encimbella aquest mai
del moment que t'assalta. Oh batega, mirada,
i contempla cor meu, aquesta aigua ajaçada
     dessota tant d'espai!

Mira i recorda. Emporta'ta aquest vent
     lacerat de gavina,
aquesta llum que ajeu sos esquelets d'argent
dintre trèmuls sepulcres d'algues i sorra fina.

Mira i recorda. El sol deixa en la neu
els seus esclops vermells, una barca deixonda
     un somni d'au i fronda,
i passen núvols blancs... Tot roman i és adéu!

Oh sobretot recorda! Viu per la teva estela.
Car la flama és senzilla, com senzilla és la vela.