L'enuig és meu e vostre el dan,
si tot me planc e vós riets.
Mes temps serà que us plorarets
d'açò que anats ara burlant.

L'enuig que us dic o desplaer
he jo de cert, dona, per vós,
que el passat vos he voler
e sap-me greu vostres errors,
que veig que vos se tornaran,
e per avant vós ho veurets,
car temps serà que us plorarets
d'açò que anats ara burlant.

Bé us enganà la voluntat 
que us fa del tot tan fort errar
¿Com no hi havets, dona, pensat
que no us vullats tant difamar?

Car ja tothom ne va parlant:
si no ho sabeu, vós ho sabrets,
car temps serà que us plorarets
d'açò que anats ara burlant.

E sap-me greu que negú es pens
que fósseu tal com vós sou ara.
Per tal ho dic que en lo començ
vós érets, cert, assats bé cara
d'açò que tots vos blasment tant.
Mas, tal com sou, pitjor serets,
car temps serà que plorarets
d'açò que anats ara burlant.

        Tornada

Bon any mellor, d'ací avant
tal nom de vós mai oïrets,
mas temps serà que us plorarets
d'açò que anats ara burlant.