La meva llum se l’endugué un oratge
solcant viaranys ben lluny del meu encalç.
I ara  rabejo aquest esguard descalç
inútilment, amb colors del teu paisatge.

He rebut la frescor d’aquest  missatge.
Caleidoscopi subtil a temps de vals,
espiral de  foscor, tot color falç
perquè els meus ulls  ja no entenen el llenguatge.

Canta’m colors, fes-me’n la melodia
i encara  sentiré el tacte subtil
de quant besava la policromia

d’un cos de bat a bat que s’oferia.
Ahir ufanós, avui trist i senil.
Als ulls, només records d’una follia