''La poetessa, amb carona de mixeta: “Escriure amb rima resulta decadent” es mofà de mi amb aire  displicent i amb sorna subtil, per fer-me la punyeta.''

''Si sabies d’un cau de la muntanya, si sabies del pedaç als pantalons, si sabies d’un crit  “d’arriba Espanya!”, si sabies de l’eco sens retorns, si sabies de “cautivos en  campanya”, sii sabies  de la FET i de Las JONS.''

''Sé que algú  va plorar pel meu somriure, jo també vaig plorar pel seu plorar. Arrabassant-li les ganes de viure.''

''Tant vaig ser verd ufanós com aigua clara. Com vaig ser pedra, bassetja i javelina, genoll pelat, brètol, fill de sa mare, com  vaig ser núvol, ocell,  crit i gatzara molt descarat, salvatge i mala espina. Esbojarrat i xerraire, tant com ara.''

''L’horta de casa va ser el meu paradís. No me’n van treure ni pecat ni espasa ni parlaré de tristesa i desencís. Simplement jo, que vaig deixar la casa cercant aquell nou somni malaltís... Ara menjo la fruita que s’envasa.''

''Ja es fora el fred i fora la bufanda, un bon priorat que fa la sang calenta que cada cop la gent va més contenta amb la graella que és plena de vianda.''

''Canta’m colors, fes-me’n la melodia i encara  sentiré el tacte subtil de quant besava la policromia d’un cos de bat a bat que s’oferia. Ahir ufanós, avui trist i senil. Als ulls, només records d’una follia''

''La seda de la rosa desfullada, nova sang que libarem enguany aigualida subtilment per la rosada''

''El meu tremp és d’esclat ja sense atura els meus llavis plens de sang envestiran els teus préssecs tremolosos de fretura. Serem sexe  sense tracte ni mesura i mai més altres dits et fressaran perquè  junts morirem  en l’aventura''

''M’has donat molt més del que mereixo. Penso que res no té qui res no arrisca les teves sobres, amb quin plaer les peixo!''

''Has tornat amb l’engany d’ un nou beuratge per remullar amb verí el meu llavi sec però saps que del teu doll jo ja no hi bec ni la meva boca et fa hostalatge.''

''Si esperes que Nadal sigui un poema, si cantes amb desig desafinat, si vols ser l’embolic del teorema, si penses que l’amor es rellogat...''

''Cal el cos del vers ben sà i estalvi? O el vers d’un cos que no s’enyora? Cal atiar, de nou, el foc que et salvi.''

''Aquells que amb ira et van furtar el paisatge de ràbia, sanglotant, han confessat: “Volent-li un mal, un bé l’hi haurem donat perquè en un altre bosc ha fet hostatge”''

''Mira,  el món n’és ple de poesia. No esmolis més les tecles per un vers. Llegeix i gaudeix la fantasia que els grans poetes t’encenen  cada dia. Tu, mentre escrius, ignores l’Univers. Pren-me el consell que jo per mi el voldria.''

''“S’ha de ser negre o blanc, d’un sol color”. - Doncs jo tinc el defecte de ser artista i la fauna dels polítics em feu por.''

''¿Com trauran la violència del carrer si quan el poble els voldrà cantar la canya, farà córrer la navalla, el conseller?''

''Aviat ens cridaran a Sometent i omplirem de vots la guardiola amb els noms dels aspirants a la cassola d’aquest gran àpat de l’ajuntament.''

''Ara els veneu bombolles irisades, paradisos fiscals de l’utopia bancals d’incultures conreades.''

''...per merèixer aquest feixista mausoleu, no li retrà ni la minsa llum d’un ciri. Tanta mort per un tros de conreu.''

''Per llegir-me i compartir aquest sacrilegi de combregar amb la  meva petulància finiré amb un estrambot, que no us  cabregi.''

''Restes present mentre cantes l’absència. Totes et deixen desfullar la rosa en el jardí dels ai! d’incontinència.''