Si esperes que Nadal sigui un poema
Si cantes amb desig desafinat
Si vols ser l’embolic del teorema
Si penses que l’amor es rellogat,

més val que m’apliquis l’anatema
més val que t’inventis un passat
més val  que t’oblidis de l’emblema  
més val que no hi treguis l’entrellat

Que per més nadales que m’etzibis
No em faràs ni pessigolles al magí
Que jo ja m’hauré fos quan tu hi arribis

Perquè no et vull present ara i aquí
T’agrairia que, un any més, no em privis 
D’un Nadal sense el teu esguard mesquí


* Va ser una juguesca: Dos sonets simètrics, amb finals de vers idèntics però que són cara i creu. Com es pot jugar amb les paraules!