Per a R. Rodriguez Guasch, autor de  La mano en el cristal  on em va metamorfosejar en sonet. 


Cal penjar-li una relíquia del Sabina  
a la cuirassa de pa d’àngel trencadissa  
Cal agrair un afalac que s’esllavissa  
pel talús d’una veu que desafina.  

Cal pensar que el titubeig és de joguina.  
Que hi ha un déu surant a la canyissa.  
Cal cantar, sense llegir, la missa  
per escriure un sonet amb canya fina.  

¿Cal, i cal, i cal... caldre que calgui  
sortir dels desoris amb penyora?  
Què farem quan el temps tot ho desvalgui?  

Cal el cos del vers ben sà i estalvi?  
O el vers d’un cos que no s’enyora?  
Cal atiar, de nou, el foc que et salvi.