Si vas camí de paradigma orgàsmic
“dilatant la  pell de les pupiles”*
D’aquest club de fans  de flux maràsmic 
jo què hi pinto aquí entre les liles ?

Et bavegen el front amb un to lèsbic
de tanta arítmia han esgotat les til·les
estremit el femellam pel teu salmòdic
i tu, com sempre absent, ni t’obnubiles.

Com t’envejo “ai las !” tanta ciència.
Dominar els adéus amb tanta prosa.
Vols i dols, ni pecat ni penitència.

Restes present mentre cantes l’absència.
Totes et deixen desfullar la rosa
en el jardí dels ai! d’incontinència.

* Llegit a una poetessa que no conec.  Em va  frapar el fet de veure fins on arriba la força de la poesia que pot fer que les pupil.les, fins i tot, tinguin pell.