''Quan el cel és porcellana
el rossinyol m'encomana
ganes de raucar i morir.''
Vaig adormir-me capgròs
i m'he despertat granota;
castigo sense repòs
l'aigua dura amb llarga pota.
De l'herba fiag el meu jaç
si massa llot m'engavanya,
i ric quan dalt d'una canya
dorm la lluna sense ras.
Dolça, dolça. Aigua dolça
treballada a cops de colze
des del meu primer matí!
Quan el cel és porcellana
el rossinyol m'encomana
ganes de raucar i morir.