Narradora barcelonina, segurament la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.

Amb la primera novel·la que publicà, Aloma (1938), guanyà el premi Creixells. 

S'exilià a França i després a Ginebra, iniciant un silenci que no trencà fins a la publicació de Vint-i-dos contes (1958), que li valgué el premi Víctor Català. També fou guardonada la seva següent gran obra després de l'èxit de La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies (1966).

Amb el retorn a Catalunya als anys 70, acabà la novel·la Mirall trencat (1974). Pòstumament, s'edità una novel·la inacabada de l'autora, La mort i la primavera (1986).

També cultivà la poesia lírica, publicada sobretot en revistes, així com escrits per públics més aviat infantils, recollits a Contes infantils de Mercè Rodoreda (2008). En l'àmbit del teatre, destaca El Parc de les Magnòlies (1976).

El 1980 fou reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, des de 1998, es convoca el premi Mercè Rodoreda de narrativa en homenatge a l'autora. El 2008 es commemorà públicament i de manera institucional el centenari del seu naixement amb multitud d'actes, estudis i reedicions de la seva obra.

Fou sòcia d'honor de l'AELC.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Mercè Rodoreda) per M. Rosa Ruiz González, Heura Marçal Serra i Helena Molist.