Fins avui no sé què és viure. 
Jugava amb cintes lluents 
sense gaires miraments: 
com el papalló era lliure.

Tot era llum i alegria. 
La cortina he mossegat 
i un castanyot ben clavat 
m'ha omplert de melangia.

Un núvol la claror vela 
i la mosca que s'encela 
més que excitar-me em fa por.

Quan hauré fet la crescuda 
practicaré vida rude 
i mossegaré amb braó.