Els colors de l’absència
amagant-se de la farsa,
es transformen en rialla.

El somni, violent i nerviós,
es burla de l’evidència
i el vent, tímid i acriaturat,
recull els darrers fruits
d’aquella deessa,
callada i blanca.

De sobte,
un murmuri… un gran murmuri:
els colorits s’espanten i desapareixen.

Com un déu i conscient de la meva sublimitat
sense titubeigs ni falses creences,
ballo a damunt de l’engany,
creant un ambient gairebé fastuós.

Els símbols ressuscitats,
ja no s’amaguen de la comèdia
i segueixen transformant-se en dia.