En temps de pluja,
quan l’ànima se’n va,
se’n va,
amb lentitud a la deriva...
els nostres pensaments,
penetren fronteres prohibides
- gairebé sempre clandestines -
fent que tot el nostre ésser,
jugui tot capritxós
amb certeses amagades
fins que caigui la pluja,
sobre la consciència.