Com me plau trobar-te, petita lluerna
encesa en la vasta solitud del camp,
minúscula espurna de claror de llamp,
sempre tan antiga i ara un xic moderna.

Quan el temps arriba que els anyells són tosos,
respirant idil·lis deixes ton racó:
si eixamples les ales, ets un avió;
tens, com l'automòbil, dos llumets verdosos.