MARIA ANTòNIA SALVà
(1869-1958)

Es  tracta de la primera poeta moderna en català, de la Renaixença mallorquina. 

Es dona a conèixer a la darrera dècada del segle XIX, sota l'auspici de Miquel Costa i Llobera. La seva obra entra dins el moviment de l'Escola mallorquina, amb poemes emblemàtics sobre la pagesia, la seva possessió de la Llapassa (Llucmajor), sobre el camp, cobles populars, etc.

En contacte amb poetes més joves, com Miquel Ferrà o Josep Carner, que la dona a conèixer a Barcelona, sobretot gràcies a la traducció de Mireia (1917) de Frederic Mistral. De la seva obra, destaquen els poemaris Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i Lluneta del pagès (1952). 

També traduccions d'Alexandre Manzoni, Giovanni Pascoli o Francis Jammes. 

Pel que fa a la prosa, cal citar Viatge a Orient (1907), no publicat fins el 1998 i, sobretot, els textos aplegats a Entre el record i l'enyorança (1955).

L'any 2020 fou nomenat Any Salvà per commemorar el 150 aniversari del seu naixement. 

 

1r Concurs de Poesia Dibuixada - Any M. Antònia Salvà (2020): https://issuu.com/mallorcaliteraria/docs/llibret__1r_concurs_poesia_dibuixada_il_lustracion

 

ELS POEMES