"m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,

m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra

del qual ara ja en deim miquelangelejar..."

5
/8

Mai donis per finit el temps de seduir-me,

allò que obtens de mi queno et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta

cap a la qual segur queens plaurà gravitar. Tu

me fas engrandir el desig de misteri,

m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,

m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra

del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, els signes del teu codi,

desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista:

si em veus empal·lidir, és perquè em dones fam. 

 

MIQUEL ÀNGEL RIERA
El pis de la badia, 1992