"De sobte, amb lleu frissament,

una branca s’estremia…"

10
/19
Quietud

Ombra de pinar dorment, 

amb sol filtrat de migdia.

‐No corre un alè de vent,

que també s’ensopiria.-

De sobte, amb lleu frissament,

una branca s’estremia…

Era un aucell que hi venia?

era el sospir d’un absent?...

MARIA ANTòNIA SALVà
Espigues en flor, 1926