El poeta

Descalç vas ascendint per ta mort d'alta espiga,
oh pare de llorer sempre d'esquena al mur
i de cara a una pàtria que a sa súplica et lliga!
El teu nom rima amb anys i ta sang amb futur.
Ja neixes de ta glòria, doll ardent del teu mite,
apitrada d'escuma sobre els esculls d'ahir,
veritat de la terra amb estrelles escrita,
espetec de bandera amb el somni a tot dir...

[...]

El poeta

Amb el mot llibertat vas per l'herba adormida,
poses un puny de pètals al més indigne jou
i obres places de clams a la ciutat que oblida
la dríade i el bou.
Caus de ta sang a l'aire i voles dins la terra,
hoste vertiginós que passes i romans
talment un àngel.riu que amb el seu pur feix erra,
decantat a ses pròpies esplugues bategants.
De la pàtria aixeques els àmbits de corol.la
amb ta llum combatent-
coneixença en el somni que, eixamplant-se, s'immola
entre el mutable jaç i l'ull del firmament.

[...]

El poeta

Avances amb el mot que el vent diu a la fulla,
el mot que ve del llamp i acaba en el colom.
Enmig d'un gran silenci de terra que es despulla,
la tristes, en sentir-te, alça el seu cap de plom.
Amb tu marxen els arbres que propaguen el dia,
et segueixen, fidels, els herois més senzills,
els anònims humans que, en doll de germania,
són les fonts de la força voltada de perills.
Vers la pàtria et decantes en un dolç inventari:
comptes els sols i els rius, les aus i les canóns,
del nocturn firmament el brillant bestiari,
l'alta geografria de núvols i falcons;
llargament amanyagues les muntanyes maternes,
ets pastor d'esperança entre immòbils ramats,
i com un foc vestit de boira i de lluernes
davalles a abraçar les captives ciutats.
Entre llàgrima i pedra, qui no et nega t'invoca.
En la nit dels vivents, dins l'espera dels morts,
tu ja sembres els himnes a l'adormida boca
dels somnis militants, les fraternes cohorts.
Tu ja escoltes la sang que l'aurora reforça,
sentinella que puja cap a fruits i ramells;
ja toques i sorprens, sota la negra escorça,
el cos primaveral armat de verds dardells.
Però no dormiràs sense espines d'alerta,
vastament ajagut de cims a litorals,
fins que en un altre juny de la pàtria lliberta
no ressoni en la terra l'antic bon cop de falç...

                                                          18-IV-54