A Maria Antònia Salvà

Heu vessat a doll ple un càntir de poesia,

i ha begut de vostra aigua aquest jovent

qui ha recobrat la inspiració qui es perdia,

i segueix vostre camí amb llum resplendent.

Amb gran amor tenc guardades

flors de diversos colors:

unes fresques, perfumades,

altres ja mig esfullades

esbraveïts llurs olors.

Roses blanques i nacrines, 

clavells rojos com el foc, 

anèmones purpurines

fins exò(ques glicines…

totes juntes a un manyoc.

Roses me da l'infantesa

i clavells la joventut,

anèmones la tristesa,

glicines terra francesa…

penes i goigs que he viscut.

Dia a dia floriren

de ma vida en el jardí

i llurs calzes, quan s'obriren,

de sang viva se tenyiten, 

saba qui les va nodrir.

Les olors moltes vegades

a les flors de mon ramell,

una per una i plegades

i llurs flaïres, tan mesclades

tenet sempre odor novell.