Dormo, dormo pel cel. Tinc el sol a la dreta.
Una lluna minvant se'm gela vora el flanc.
Prometeu de quin cel...? L'arbre de les estrelles
plou damunt el meu cor.
La llum és vent terrible. Ploren les nits, dessota.
Dormo... Quin fresc repòs! Veremes de distàncies....

Tu, foscament terrestre, maldes trucant amb flors
el portal infinit que et separa de mi!

           L'Havana, 1941