Et veig
com una proa de futur i una dolça vela de passat,
com un segle entorn d'una campana.
Toco les llunes que habiten el teu front,
els rems d'or de la teva veu callada.

Et veig 
arrencant anells de llampec negre de les mans del món,
somrient al teu cor de cérvol i rosella,
obrint l'hora invencible dels teus ulls.

Et veig 
com una estàtua voltada de cavalls de vent,
com un huracà d'anèmones,
com una espasa dins un núvol,
com un cant de fruita en una dansa de foc...

I m'has fet vencedor diürn de les hores.