Aquella rialla

d'ou estrellat als morros,

honorable masclell de les hispàniques

i balconeres ànsies,

que barrines pous fets

al regueró de les femelles cegues,

te la fiques al cul, 

Endins! Endins! Més enfonyada, encara.

Com si te l'empengués, a la rialla,

el cap de fava dur

d'un moro esdevingut un peix espasa.

Jo em donaràs les gràcies,

quan atenent les súpliques,

rebudes des dels ulls seus amb mil cartes,

et faci el gran favor, inexorable,

de desflorar el teu fill predilecte.