JAUME SANTANDREU
(1938-)

Escriptor i ex-obrer-capellà manacorí.

És el síndic de can Gazà, un centre d'acollida que lluita contra l'exclusió i la marginació social de la gent malalta i sense recursos. Anteriorment, i abans de renunciar a la vinculació eclesiàstica, havia fet de missionar al Perú. 

Ha publicat els poemaris Dos pams d'home (1971, premi ciutat de Manacor), Nu - poemes (1972), Coratge d'un mot (1975), Cançons per al meu poble (1979), Inventari de nit (1980), En nom del pare (1983), Nissaga de sen (1985), El cos de l'estimera (1989), Inventari d'oratges (1993), Tristesa amant (1995), Paraula de poeta (2002) i Estopa encesa (2005). 

S'ha atrevit amb el teatre a La segona mort (2005), estrenada el mateix any. 

També ha escrit un bon grapat de llibres en prosa, com per exemple El denari del profeta (1988), Descalç al carreró de les serps (1988), Mortuus Dei (2002), Catedral amb armaris (2004, primer premi de narrativa gai-lèsbica Terenci Moix), Virreis de la misèria (1988), Encís de Minyonia (1997) i Déu meu (2018), entre d'altres.

Les controvèrsies i la profunditat de la seva vida i obra literària i de lluita social han estat retratades per Víctor Gayà a Jaume Santandreu. El sexe del profeta (1997) i per Jaume Mateu a Jaume Santandreu i l'exclusió social a Mallorca (2006).

 

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.

ELS POEMES