la veritat i la mentida,

les dues parts igual d’un tot que se m’amaga.

fa sol i plou,

les veritats pentinen les mentides

quan neixen les paraules

i miro com s’escorren els silencis

per les esquerdes de la veu,

i vaig de nord a sud, d’oest a est

sense saber com dir-les.

qui vol paraules en un món de sords?