Francesc Garriga i Barata (Sabadell, 1932) és mestre de poetes. A part d’ajudar a surar noves veus, mons creatius, ens ha fet present el seu món a través de la ràdio i la televisió durant molts d’anys. Ha dirigit la revista d’art FMR i ha viscut envoltat de bellesa i gats. 

La seva poesia ha seguit una trajectòria molt coherent, tot i dècades de sequia literarària. Entre els últims títols es troben: Ombres (2000), Temps en blanc (2003), La nit dels peixos (2005), Camins de serp (2009), Ragtime (Premi Cavall Verd 2012) i Tornar és lluny (Premi Carles Riba 2013). Al 2014 va aplegar una selecció pròpia del tots els llibres a Demà no es mai i encara publicà Swing (2015) just en el final de la seva vida. Posteriorment s'aplegà la seva obra poètica completa a Cosmonauta (2017).

El 2011 el Col·lectiu Pèl capell va dedicar-li un monogràfic de la seva revista i recentment s’ha publicat Una ombra al sol, un documental de Toni Moreno.