Tu i el mar! Tu i el mar! Oh, digues-me, hi atanses
ta antiga i decantada imatge dels adéus?
No saps que al teu pit dorm l'ala de les bonanaces
i que et taca els turmells l'onada d'or dels déus?

Tu i el mar! Ja no hi vas, com ahir, amb mà estesa,
ni tremola als teus llavis la groguenca cançó.
La nit broda al coixí la teva faç encesa:
s'ha mort en tu la dura captaire d'horitzó.

El teu foc es barreja amb la llum de l'aurora
quan l'atlàntic anhel en ton cos arremora
el gran somni del vent... Mon ànima et veu com

un arbre de corall, ple de fruita daurada,
que creix devers el cel de la meva mirada.
Jo i el mar! En faré el casal del teu nom.

                 Bayville, 20-XII-1949