A l'Irene i a la memòria de Jordi

I ara la mar i el mar... Jove he sortit a veure'ls:
submisa als meus turmells, que primer toca amb llavis
de viva fredor blava i després amb flors blanques;
orgullós d'antics ferros, veloç d'anells perduts,
cercant els hipocamps amb llargs fuets solars...
Jove he sortit a veure l'ampla estrofa marina,
oh jove la meva ànima sense pes de campana
i amb la darrera puja escrita amb cicatgrius!
Canto metamorfosis. Xiscla, gavina! Enterro
a la sorra daurada la meva copa d'ombra.

Em segueixes esvelta de la pluja dels anys.
dona que cures d'home l'home de focs diversos
portant-li la gran pau de l'olorosa fusta,
pujant vers els seus ulls la son plana de l'oli,
posant a les balances el vil.là del somrís...

Vine, amor espigada, a compartir d'octubre.