Els noms mítics dels cabarets de Tànger

on bevien licors afrodisíacs

els mariners de l’illa de Mallorca.

El que em queda del noi que volia ser sant

i no sabia que no existeix l’infern.

L’experiència, aquest joc de roselles i metzines.

La tinta amb què escric,

tan atzarosa, tan volcànica, tan medieval

com l’amor o la guerra.

Les preguntes, que són la veritat de l’art.

Alguns dels crepuscles de Virgili

esmentats per Adrià a les seves memòries.

Cada compulsió de la ment quan ultrapassa

les arqueologies de la cultura.

Els ocells errabunds i els del llorer del pati:

son el luxe perfecte.

Les ones de la mar,

que, un dia, m’han de dur fins als calitjosos

límits del ésser. Potser fins als mateixos misteris

que cercaven les naus funeràries dels vikings. 

El traç nimbat, franciscà de la lluna. Em sedueix

més que qualsevol decorat interior.

El silenci que hi ha després dels idiomes.

L’oasi, Rosa, dels teus ulls color d’herba.