III

No acataràs  les lleis que no vinguin del bri o de la mà del sol.

No diràs la paraula que no sigui tan lliure com el vent sobre el mar 
que no plora els seus déus.

No negaràs el somni que ofrena tot son cos al desig de l'aurora 
quan l'ala de l'ocell acomiada les estrelles.

No acceptaràs el vent que no ha voltat entorn de l'espiga que calla i pesa, 
en la nit de les messes nades per al diàleg que obriran en la llum.

No trairàs l'infant que dorm en la teva ànima i es desperta en el cant.

No execraràs el sí que hi ha en el nu total.

No lligarà s ta sang davant les caravanes carregades de besos que travessen les portes de 
 l'arc iris.

No inventaràs en el fum que es desfà, sinó en l'arrel profunda.

No cercaràs la llum que no pot envoltar una estàtua viva o les herbes plurals.

No salvaràs les ombres que assetgen amb llimacs la gran sina que raja.