Nosaltres som la butza i la bufeta.

Emanam ufanes i turgents,

primers motors immòbils d’aquestes cases,

de la fosca de cada concavitat atàvica,

de les piques, dels perols i del rebost.

Habitam els intersticis tissulars dels cossos,

transitam les freqüències ultraviolades,

la besllum de l’arquitectura dels dies.

Totalitzam l’ésser i la seva existència,

i feim de l’altre un jo.

Engronxam de tramuntana

la roba estesa

i revifam, quan cal, l’alè somort.

Som el substrat del temps,

l’argamassa d’argila batent

megalítica i celestial.

Nosaltres penetram la vida.