"Al llunyedar la mar, l'amor..."

12
/22
V

V

Al llunyedar la mar, l’amor

l’encís elemental dels ginjolers,

la delitosa sensació del cel company,

el cor dins la butxaca,

clenxa feta.

Per les perles insondables del record,

la calenta, recerosa,

primitiva presència

dels seus ulls turbulents,

la paperina de gelat,

belles mentides.

Abarnegat pels déus,

tot just un film insòlit,

qualque atzarosa, escadussera,

espipellada de sexe,

l’evasió confident

del porret dels diumenges,

m’arrapen l’abaltida

gens salvatge, gandula, 

casolana existència.

ANTONI VIDAL FERRANDO
El brell dels jorns, 1986