“...Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi...”

  Mateu 26, 39

Tot va a parar al suplici per tresqueres

inversemblants i estones reversibles.

Pedra foguera el temps, atia història,

sacralitzacions del desamor.

Mal que la gebra esborri els azimuts

per on vendran un dia, dels suburbis

de l’avenir i el pànic, instintius

i subrepticis, fers prosèlits contra

Jerusalem, de sempre és al destí

i, ara, escenificat als marges, àdhuc,

per si calgués un cop de mall, un suro,

que t’estalviï de voler aquest calze. 

Com els vells mariners sents el vertigen 

més fosc i lacerant a mig canal.