L'oblit fa com el plàstic

que estenem sobre munts de rajoles sobreres

que mai trepitjarem

i lloses d'una llar inacabada,

pots de pintura blana

i el quadre d'una noia vora el mar

contemplant oliosos horitzons

incomprensibles.

Tot ho desem per quan vingui la pols,

el temps i el fum dels tubs dels cotxes vells

i les arrugues,

impecable i intacte.

Res ni ningú ens pertany

excepte en la memòria.