"fins a estirar el camí igual que un riu perboca al mar eixut..."

"Amb la saliva ungeixes la saliva de llengua espesseïda dels meus llavis..."

"la vera tremolor del naixement, en l’aiguaneix la líquida i porosa tinta suant pels solcs ferits dels dits..."

"Un dia de juny, mentre la padrina netejava maduixes a la cuina, va surar del no-res la Barcarola, balancejant-se, transparent, com mai l’havia interpretada abans, i després d’escoltar-la ens vam quedar quiets, vam aprendre el silenci."

"...només hi ha un rostre de carbó flotant, el teu, en el mirall de l’aigua."

"L'oblit fa com el plàstic que estenem sobre munts de rajoles sobreres que mai trepitjarem..."

"Vuit de vidre, ell és el nostre temps: arena d'una platja sense mar."

"Només aquest cel de paper cremat i els núvols una el·lipsi com de punts suspensius."

"...l'aigua  de l'alta mar morint-se'm a les palmes memoritzant-te voramar el cos..."

"et beus la sal, en sal t'abeures tota, i aquesta mar de pedra dins la mar rompent-se s'enretira..."

"La meva pell la teva pell la pell nova segella, navallada pell que la navalla pell de mi t'infecta..."

"...les cares ancianes dels nadons cicatritzats, amb els seus ulls enormes interrogant-nos des de cada floc de llum esmorteïda."

"...i jo el cos nu en l'ànima nua seré, cos inànime en l'ànima descossada, desposseïda sota l'arbre de la vida..."

"Els ulls de pues,

una llagosta vetlla

el meu sepulcre

                          buit."

"esculptora de l'aigua meva,

sang nova eterna pel teu calze sang."

"l’aire del teu cos al meu,

l’aire del teu en tots, del teu en un

sol aire, l’aire irrespirat que alena

sense aire i és no obstant la veu darrera,

l’aire darrer..."

"Pare, a les teves mans em lliuro, mans

manques que són en seva absència abisme..."