Sobre la llar de foc, les cendres

són ara un rellotge d'arena

que girem al treure la pols. 

Així ho va deixar escrit

i així ho vam fer nosaltres,

perquè deia que no volia ser un record,

només acompanyar-nos a l'hora de dinar

mentre envellim.

Vuit de vidre,

                         ell és el nostre temps:

                                                                 arena

d'una platja sense mar.