Si la mà seguia amb la mirada d'aigua,

les ungles de vidre clavant-se al teu

dors de marbre, l'arena de la pell

devorada enfilant-se al teu coll las. 

Si l'urpa desesperada veia només:

com no havia d'ignorar, sota les llàgrimes

tallants dels teus llavis, el pit obert,

i el teu cor esmolant la sal i esberlant

la pedra? Com havia de conèixer les venes

enceses dels teus ulls, si en pensar-les

els tancaves? Com podia ajupir-me,

si en tocar-te et giraves, i només 

l'esquena m'oferies, de bell nou,

i un immens i abissal desig de set?