MIQUEL BEZARES
(1968-)

Poeta, narrador i professor llucmajorer que codirigí, juntament amb Biel Thomàs, l'experiència plasticopoètica Edicions Atàviques.

Com a poeta, es dóna a conèixer l'any 1987 amb l'obra Cos de calitja. A partir d'aquí han seguit altres publicacions, algunes de les quals són guardonades: Carnaval (1989), premi Ciutat de Palma de Poesia; Crònica del desfici (1992), premi Josep Munteis de poesia, dins els Premis Ciutat d'Olot, 1991; El convers (2004), premi Miquel de Palol de poesia, 2003. Amb L'espiga del buit (2010) rep els premis Maria Mercè Marçal i Crítica Serra d'Or de poesia, i amb Origen (2014), el Vicent Andrés Estellés de poesia dels Premis Octubre. El 2016 publica Si són flors amb Edicions del Bruc. 

També rep diversos premis en narrativa, com ara el Bearn per l'obra Susannes (1998) o el Marià Vayreda, dins els Premis Ciutat d'Olot, per Quan els avions cauen (2001). Col·labora, entre altres, amb el fotògraf Toni Catany, elaborant els textos per al catàleg de l'exposició Dels qui escriuen (2002). Actualment, és el president de la fundació que ret homenatge a Catany. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Miquel Bezares) per Toni Terrades.