d'una escultura de Rodin

Mai més no seré la vostra missatgera.

Mirau-me dansar per darrer cop

sostinguda pel sol i per l'aigua,

retuda al difícil equilibri de les pluges:

mirau-me dansar per darrer cop,

perquè fugiré amb el vent cap a les terres

de llevant, i deixaré caure el meu cos

sobre el tronc incert de l'home nu

que em somia: la meva apagada flor

rebrà l'impacte de l'aire i de l'ull

mortals: de l'arrel i de la sang, principi

                                                   i final.