Vàrem abandonar la mar

sense saber per què,

sense saber quan

ni com.

I tremolàvem de fred,

temolàvem de por 

i ens llepàvem les nafres

com si fóssim bèsties,

perquè no érem res més que animals.

De la terra just en sabíem el nom:

la fi del paradís,

la frontera inexacta.

Vàrem abandonar la mar,

sense saber per què,

sense saber quan,

ni com.

I la terra va ser hostil, 

como ho són totes les terres.

Ara, que dormim entre el fang,

se'ns ha assecat el plor.

Perquè, entre el fang,

la mar, encara,

és massa lluny.