Hem cregut 

que la cartografia del temps

era un llast empès

al fons d'un

oceà glaçat.

Però la fe, 

com la memòria,

és bruta i corrupta.

I els segles decauen,

s'ensorren,

com totes les torres

de tots els imperis.

I els nous bàrbars

assalten els palaus

i els ornen,

els omplen

d'arnes i miralls,

de trons vellutats

i ídols de fusta.

Mentrestant,

al coster de les atzavares,

les cigales canten

fins a estremir-se

i l'estepa floreix discreta.

Allí res no es diu,

res no es vol,

res no es fa.

Allí tot,

un cop més,

just passa.