T’has mort, però me’n fot. Ni adéu volguérem

dir-nos, vàrem deixar el record clavat

-com paret seca en un paisatge vell-

als instants de frisor quotidiana

d’una estreta de mà o de conversar

de qualsevol intranscendent història.

Aperduats tudons fan acrobàcies

entre el passat i tu, ja impossible. 

L’àngel i altres indicis il·luminen

el desempar del cor arran de l’abisme.