Sembrares bellesa abans d'extingir

el somni que és la vida. Ara, lliure

des d'on ets, concedeix-me la claror

aquella que maneges amb destresa

i necessit per travessar la selva

d'obscuritats que m'empresonen l'ànima.

El món no pot recordar les absències,

s'embriaga de cossos i perdura,

els converteix en minerals, com jo

que som de calç i aigua i tenc sospites

que les històries que la gent amaga

perquè li fan vergonya, són molt belles.