"Sols
el temps és infinit dins la memòria."
6
/6
Elegia XI
Tot jo és desordre, les nafres són música
trista de gratitud i d'injustícia,
em dol el teu viatge. Ja mai més
no ens donarem la mà, ni una abraçada,
ni ens farem signes de complicitat,
un oceà de fosca ha esquerdat
la verdor i ara em cruixen les arrels.
Provares d'aturar el temps des del pis
de la badia amb vistes a la mort
o des d'Illa Flaubert. Fou un petit
lapse. La vida s'ha de viure. Sols
el temps és infinit dins la memòria.
BERNAT NADAL
memòria fòssil, 2005