per a en Pere Joan Martorell,

                                         aquest racó de la mística civil,

                                                on també es dansa de nit.

L’ofici baptismal rabeja la ciutat

quan el capvespre crema l’olíban dels seus murs

i un coratge infantil ens empaita a recorrer

galeries calcàries, nínxols oberts, sepulcres

a l’encalç d’una estirp encomanada,

del llinatge civil que encara cobegem. 

Repenjats als fanals, espectres bròfecs

exhibeixen les brànquies, els seus cossos de cera

des d’austeres tribunes de dogma pendular. 

Com un fris que relata la intempèrie,

hi ha imatges vertebrades amb un fil de gañotes.